UN SOBRE L’ALTRE

N’hi ha d’altres que saben fer castells. Aquí mirem amb expectació com pugen els nostres castellers, i a l’Índia, també. Han arribat uns indis que saben què són les torres humanes i es distreuen fent cultura pujant els uns a sobre dels altres. A l’agost Colles castelleres d’aquí ja els van anar a veure a la ciutat de Bombai.
Ara Vilafranca del Penedès és l’amfitriona del grup de “govinda” que visitarà Tarragona i Valls, entre altres ciutats properes, durant els pròxims dies. Ells, que mai havien actuat a l’estranger, habitualment només fan les seves piràmides a l’agost durant un festival hindú. Tot i això, a Bombai, amb més de 12 milions d’habitants, hi ha unes 500 Colles. Els tretze representants que han vingut han assajat per fer una bona representació de la seva tradició castellera, que té una antiguitat semblant a la nostra. Allà però, es considera com a una activitat per als “de segona”, ja que els que són més amunt en l’escala social la troben massa arriscada.
No han faltat patrocinadors ni Colles interessades en fer de guies per Catalunya. La trobada de castellers de procedència diversa servirà per posar en comú diferències i coincidències que, al cap i a la fi, deu ser el que fa créixer qualsevol fet cultural.

fòrum indi en que uns catalans expliquen que a Catalunya també es fan "castells": http://tinyurl.com/yecwa3

Raquel Estrada Roig raquelestrada_9@yahoo.es

FACILITAT

L’àvia d’una amiga es va comprar un ordinador i es va apuntar a un curs d’informàtica. La senyora, que s’ha convertit en una mena de soltera amb marit desaparegut, una mica vídua del temps que va viure en parella, vol fer coses que li vénen de gust. La seva néta Sara va ser, de bon principi, la tarima de la vella Mercè per aficionar-se a escriure a la gran xarxa, un lloc que anomenen Internet. El que li interessa a ella, i així mateix us ho diria, és poder fer-se sentir i que se la pugui escoltar des de diversos llocs del món (i qui sap si des de més enllà i tot). La informàtica per si sola “li importa tres pitos”.

Amb la Sara fa una temporada que discutim sovint sobre la participació ciutadana a la Xarxa, i sobre aquells que, sense haver estudiat periodisme, exerceixen l’ofici en algun mitjà digital. Ella no accepta que prenguin el nom de “periodista” tots aquells que ofereixen informació aprofitant la plataforma que els ofereix Internet i els blocs, aquestes pàgines digitals de fabricació senzilla que pot tenir tothom que vol difondre les seves idees. Pensa que els que elaboren aquests espais o bé col·laboren en altres iniciatives, tan sols poden servir de fonts d’informació als que, recolzats per un mitjà més seriós, després publicaran les notícies. És que no n’hi ha prou amb considerar periodista al que faci realment tot el que pugui per informar bé?

La Mercè espera altres coses de la seva relació amb la comunicació digital. L’altre dia, mentre la Sara acabava de dinar, ella joguinejava amb destresa amb el teclat i el ratolí. -Què fas, Mercè? -li vaig fer, intentant descobrir què la porta de cap, si té una història amb un desconegut, o si ja ha trobat l’amor a través d’internet. La senyora escriu ara al seu bloc electrònic les poesies que tenia en una carpeta a la tauleta de nit. “No et fa vergonya, padrina, que les pugui llegir tothom? -la Sara va intervenir immediatament en la conversa, amb una mica de vergonya aliena- “De què he de tenir vergonya? no estic fent res mal fet. Mira, hi ha un senyor que m’ha deixat un comentari escrit” –La Mercè es va escurar la gola i va procedir a la lectura del missatge del seu nou amic digital: -“fa molt de temps que esperava poder llegir coses així. Gràcies, Mercè”.

Raquel Estrada Roig raquelestrada_9@yahoo.es

INFORMACIÓ PÚBLICA

El nou president de la Generalitat també hi està d'acord. He hagut d’escriure això quan encara ningú havia dipositat el seu vot a l’urna, però és sabut que els candidats amb opció a tenir paper de protagonistes en el nostre govern ho aproven. Tots tenien por de sortir menys que els altres als mitjans, un temor lògic si és té en compte que guanyar o no guanyar té molt a veure amb la imatge pública que es té. Qui no hi és, no hi és comptat.
Fa dies que periodistes de la televisió i de la ràdio ens fan a cada informatiu un discurs a favor de la seva llibertat d’expressió i del dret a la informació que és gairebé imperceptible si no s'hi para atenció. Són treballadors de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), que inclou mitjans públics com TV3 o Catalunya Ràdio, i també d'altres, com BTV i COM Ràdio, que anuncien que els blocs d'informació política no van signats com a mesura de protesta. Les notícies de temàtica política que es donen durant la campanya electoral estan directament condicionades pels partits i la Junta Electoral Central (JEC): tant l'ordre d'aparició dels candidats com el temps que se'ls dedica, depèn del seu pes polític. Les entrevistes que s'emeten i els torns de paraula, també segueixen aquest sistema de major a menor, depenent dels vots aconseguits en les darreres eleccions. Els debats es regulen pel nombre d'escons. Aquests criteris van ser aprovats per votació pels consellers del PSC, IC-V i ERC de la CCRTV. Els cinc consellers de Convergència i Unió hi van votar en contra i van presentar un recurs a la Junta Electoral, que ja va resoldre que es tindrien en compte els escons, i no pas els vots, per a l'elaboració d'aquests blocs. El PP es va abstenir.
La normativa que regula les informacions que es donen en època de campanya electoral, fa que tot l'espai que s'ha de dedicar a cadascun dels partits s'hagi d'omplir encara que no hi hagi prou fets noticiables que hi facin referència, posant a prova, d'aquesta manera, la creativitat dels professionals de la informació. També els obliga a ordenar els continguts segons criteris que, més que periodístics, són propagandístics. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, una autoritat creada per controlar els mitjans públics de la Generalitat -amb membres escollits pels mateixos grups parlamentaris-, de moment tampoc pot actuar de manera independent per a vetllar per les nostres ràdios i televisors.

Estudi del Síndic de Greuges sobre els blocs electorals

Raquel Estrada Roig raquelestrada_9@yahoo.es