FESTA

La vetllada transcorria, per tothom, sota una pluja uniforme que anava i venia. L’afluència de gent en aquella festa organitzada era escuma humana, amb onades desiguals. Estava darrere la barra i s’encarava amb uns i altres, els més beguts i els que demanaven tímidament una Cola. A aquella hora la festa ja era per tothom. Se li feia divertit plantejar-se si molts del que hi participaven coneixien els motius de la celebració. Ben mirat, segur que gairebé tots sabien el rerefons ideològic de l’entitat organitzadora, però hi havien anat igualment, encara que no hi tinguessin gaire cosa a veure. Aquell dia no feien gaire cosa més a la petita ciutat i havia començat a ploure.
L’arribada de gent que va anar omplint la plaça es va emportar el petit núvol que havia portat les quatre gotes. O potser ja no notaven cap degoteig insistent de la pluja, quan van començar a barrejar-se.
En un altre moment, ni tan sols s’haurien mirat amb molts dels que ballaven entusiasmats al centre de la plaça o s’amagaven als racons més foscos, però formaven part de la mateixa festa. Se’n va adonar el dilluns següent, quan a la parada d’autobusos en va reconèixer un que va mirar a terra quan la va veure. Semblava desvergonyit, el dissabte anterior, enmig de la celebració, un terreny on a vegades les identitats es fonen en l'aiguada de la diversió col·lectiva.

Raquel Estrada Roig raquelestrada9@hotmail.com