NOSALTRES

Es fa difícil veure l’espectacle des de tan al darrere, així que tots dos han assumit el repte d’escoltar per a poder entendre la història. Qui fa de drac és un dels nois més grossos de la vila. Hi ha una noia que passeja per l’escenari vestida de negre amb un micròfon arrapat a la cara, imposta la veu i la veritat és que li surt rodona, la interpretació. Pensen que han tingut sort de trobar les amigues montblanquines que els hi relaten el que saben sobre el "Dracum Nocte", la nit del drac, una victòria del mal feta llegenda. El Francesc queda absorbit per la història, però quan el drac ja està a punt d’abraçar-lo per emportar-se’l a l’infern, les noies l’estiren cap a un altre lloc: una és massa baixa per poder veure res, i les altres ja saben el final de la historia i no tenen ganes de tornar-la a veure. Els sembla fascinant, a tots, la foscor homogènia que envolta l’esdeveniment i la solemnitat del gest d'alguns vilatans durant aquests dies.

L’Alícia queda bocabadada quan les altres li expliquen el que envolta el regnat de la princesa a la Llegenda de Sant Jordi. Elles dues no van ser escollides quan es van presentar a les proves per ser-ho, als divuit anys. Ho hauria pogut ser jo? Jo que vinc de fora, podré participar en el que organitzen aquestes associacions de la ciutat? L’Alícia, a punt d’iniciar un trasllat, comença a respirar el que pot ser viure a la capital de la Conca de Barberà.

Més tard, l’antiga església de Sant Francesc s’omple per a un concert ben diferent dels que ofereix la coral parroquial. A la barra es serveix "sang de drac", entre altres begudes. Aquell nom els fa gràcia. És com si puff el drac màgic s’hagués fet una transfusió per amor a la tradició del Montblanc Medieval. El Francesc, tan barrut quan vol, crida a una de les noies de la barra i li pregunta pels components d’aquell beuratge. Ho hauria pogut preguntar a qualsevol autòcton i n’hi hauria fet cinc cèntims. Però ella, alçant els braços com aquell que traspassa la seva responsabilitat a una entitat superior, fa: A!, això només ho sabem nosaltres!, i gira cua, fent un dels últims esforços per conservar un secret que ja pot ser en boca de qualsevol foraster.

Raquel Estrada Roig raquelestrada9@hotmail.com